“Una crítica a la tragèdia fabricada al voltant de la quota d’autònoms: dades, context i ironia perquè el debat surti del soroll.”.
“Quan fer números per arribar a final de mes exigeix més càlculs que una tesi de física quàntica. I encara et diuen que tens ‘esperit emprenedor’…”
Un autónomo con tres hijos desesperado por la elevada carga de impuestos
que recibe. Extret de TikTok.
Es pot entendre que estigui fins el "potet" per la corrupció, però
no es poden confondre les coses.
Des del 2023 la quota es calcula segons ingressos reals amb trams progressius i regularització anual. El 2025 oscil·la entre 200 € i 590 € mensuals, en funció dels rendiments nets.
Ironia: qui guanya més paga més; qui guanya menys paga menys. El que alguns anomenen “robatori” és progresivitat.
Un assalariat cotitza prop del 28,3% del salari brut: 23,6% l’empresa i 4,7% el treballador. L’autònom assumeix el 100% de la seva quota, amb cobertures equivalents.
| Aspecte | Autònoms | Assalariats |
|---|---|---|
| Base de càlcul | Rendiments nets (trams) | Sou brut (contingències comunes) |
| Percentatge/Quota | 200–590 € mensuals (2025) | 28,3% (23,6% empresa + 4,7% treballador) |
| Responsable | L’autònom paga tot | Cost compartit entre empresa i treballador |
“L’autònom juga sol: és davanter, porter i patrocinador. L’assalariat té empresa i entrenadors.”
Empresa: reté IRPF i ingressa cotitzacions socials del treballador com a pagament a compte.
Autònom: ingressa trimestralment IRPF (diferència entre facturació i despeses deduïbles) i paga la quota mensual.
Empresa i autònom: Liquiden el IVA soportat per les seves compres que compensen amb el repercutit a les seves vendes. Això no afecta al balanç de pèrdues i guanys.
“L’empresa és el banc de l’Estat; l’autònom és el seu propi banc.”
“He facturat 4.000 €” no és “guanyo 4.000 €”. Després de mercaderia, lloguer, gestor, benzina i quota, el sou disponible pot ser molt inferior.
Recordatori: d’aquests ~1.100 € surten hipoteca/lloguer, escoles, menjar i subministraments, com a qualsevol nòmina neta.
“Cantar victòria amb la facturació és oblidar els gols encaixats: costos i quotes.”
Definició: el valor de la millor alternativa a la qual renunciem. Ser autònom implica llibertat i riscos; ser assalariat implica seguretat i límits.
Clau equivocada: voler la llibertat empresarial i la protecció assalariada alhora ignora el cost d’oportunitat.
“En economia aplicada hi ha un concepte que explica millor que cap demagògia la situació dels autònoms: el cost d’oportunitat. No és la quota, ni la facturació, ni els 1.100€ que queden després de despeses. És el valor del que s’ha deixat enrere: la seguretat d’una nòmina, les vacances pagades, la cobertura completa. Ser autònom és una elecció amb avantatges i renúncies. Convertir aquesta elecció en tragèdia és ignorar que el cost d’oportunitat és part de qualsevol decisió econòmica.”
“No és la quota qui fa perdre el partit, sinó la tàctica i el camp triat.”
Durant anys d’estudis de viabilitat que he fet, he trobat patrons com: mercats petits, costos inicials inassumibles, manca de formació, sectors saturats sense novetats.
“He vist com negocis amb un alt grau d’emotivitat s’estavellaven contra la realitat: mercats massa petits, despeses inicials inaccesibles, manca de formació o insuficient, sectors saturats sense cap proposta nova. La quota no és el detonant, és només el mirall que reflecteix la inviabilitat. Convertir-la en enemic és un recurs fàcil; el veritable problema és que molts projectes neixen amb més cor que cap i moren per falta de viabilitat econòmica.”
“Molts negocis moren abans de néixer: la quota només n’és el mirall.”
Institut Nacional d'Estadística
Lectura ràpida: la mortalitat és alta. La tendència habitual: 20–30% tanquen el primer any, 50–60% al tercer, 70–80% abans del cinquè. Només 10–20% perviuen a llarg termini.
| Període | Tanquen | Sobreviuen |
|---|---|---|
| 1r any | 20–30% | 70–80% |
| 3r any | 50–60% | 40–50% |
| 5è any | 70–80% | 20–30% |
| 10è any | ~90% | ~10% |
Font: Tendència agregada basada en sèries habituals de supervivència empresarial (INE i informes sectorials). Integra la meva referència històrica amb rangs actualitzats.
La tragèdia no és pagar la quota, sinó confondre facturació amb sou, ignorar el cost d’oportunitat i oblidar la viabilitat.
Molts negocis moren abans de néixer. Però entendre els motius més comuns pot ajudar a esquivar la caiguda.
El fracàs és inevitables sempre que:
No planificar és planificar el fracàs
Lectura freda per aterrar el debat: la quota és part del sistema; la viabilitat és el repte.
El fracàs és estructural: “La majoria de negocis moren per falta de mercat, formació, diferenciació o planificació. No per la quota.”
Metàfora: “L’àrbitre que ningú vol veure, però sense ell no hi ha partit.”
Ironia: “La quota és el mirall; el model és el que s’hi reflecteix.”
La demagògia és el soroll: “La quota és progressiva. El que cal és entendre el sistema i no confondre fiscalitat amb robatori.”
La quota no és el problema “El problema és el model de negoci, la viabilitat, la confusió entre facturació i sou.”
WhatsApp
X
Facebook
Correu