Autónoms demagogs — Trinxeraires del TIKTOK

“Una crítica a la tragèdia fabricada al voltant de la quota d’autònoms: dades, context i ironia perquè el debat surti del soroll.”.

Autonoms numeros

“Quan fer números per arribar a final de mes exigeix més càlculs que una tesi de física quàntica. I encara et diuen que tens ‘esperit emprenedor’…”

Un vídeo amb carrega política i demagógica

Un autónomo con tres hijos desesperado por la elevada carga de impuestos que recibe. Extret de TikTok.
Es pot entendre que estigui fins el "potet" per la corrupció, però no es poden confondre les coses.

Llei d’autònoms i cotització per ingressos reals

Des del 2023 la quota es calcula segons ingressos reals amb trams progressius i regularització anual. El 2025 oscil·la entre 200 € i 590 € mensuals, en funció dels rendiments nets.


Trams i quotes

  • Base: 15 trams per rendiments nets mensuals
  • Quotes: 200 € a 590 € el 2025
  • Regularització: ajust anual via IRPF

Clau editorial

Ironia: qui guanya més paga més; qui guanya menys paga menys. El que alguns anomenen “robatori” és progresivitat.

Autònoms vs. assalariats: qui paga què

Un assalariat cotitza prop del 28,3% del salari brut: 23,6% l’empresa i 4,7% el treballador. L’autònom assumeix el 100% de la seva quota, amb cobertures equivalents.

Aspecte Autònoms Assalariats
Base de càlcul Rendiments nets (trams) Sou brut (contingències comunes)
Percentatge/Quota 200–590 € mensuals (2025) 28,3% (23,6% empresa + 4,7% treballador)
Responsable L’autònom paga tot Cost compartit entre empresa i treballador
“L’autònom juga sol: és davanter, porter i patrocinador. L’assalariat té empresa i entrenadors.”

Retencions: qui ingressa i a compte de qui

Empresa: reté IRPF i ingressa cotitzacions socials del treballador com a pagament a compte.

Autònom: ingressa trimestralment IRPF (diferència entre facturació i despeses deduïbles) i paga la quota mensual.

Empresa i autònom: Liquiden el IVA soportat per les seves compres que compensen amb el repercutit a les seves vendes. Això no afecta al balanç de pèrdues i guanys.

“L’empresa és el banc de l’Estat; l’autònom és el seu propi banc.”

Facturació no és sou: el volum de negoci vs. ingressos nets

“He facturat 4.000 €” no és “guanyo 4.000 €”. Després de mercaderia, lloguer, gestor, benzina i quota, el sou disponible pot ser molt inferior.

Exemple

  • Facturació: 4.000 €
  • Despeses pro: −2.900 €
  • Quota autònom: −300 € ≈
  • Ingressos nets: 1.100 €
  • Sou disponible: ~1.100 €

Despeses familiars

Recordatori: d’aquests ~1.100 € surten hipoteca/lloguer, escoles, menjar i subministraments, com a qualsevol nòmina neta.

“Cantar victòria amb la facturació és oblidar els gols encaixats: costos i quotes.”

El cost d’oportunitat: la decisió i les renúncies

Definició: el valor de la millor alternativa a la qual renunciem. Ser autònom implica llibertat i riscos; ser assalariat implica seguretat i límits.

Clau equivocada: voler la llibertat empresarial i la protecció assalariada alhora ignora el cost d’oportunitat.

“En economia aplicada hi ha un concepte que explica millor que cap demagògia la situació dels autònoms: el cost d’oportunitat. No és la quota, ni la facturació, ni els 1.100€ que queden després de despeses. És el valor del que s’ha deixat enrere: la seguretat d’una nòmina, les vacances pagades, la cobertura completa. Ser autònom és una elecció amb avantatges i renúncies. Convertir aquesta elecció en tragèdia és ignorar que el cost d’oportunitat és part de qualsevol decisió econòmica.”

“No és la quota qui fa perdre el partit, sinó la tàctica i el camp triat.”

Quan el cor pesa més que el cap: mercat, costos i diferenciació

Durant anys d’estudis de viabilitat que he fet, he trobat patrons com: mercats petits, costos inicials inassumibles, manca de formació, sectors saturats sense novetats.

  • Mercat infradimensionat: demanda insuficient.
  • Costos inicials: per sobre de la solvència real.
  • Formació/experiència: dèficit en el sector.
  • Saturació: competència ferotge sense proposta nova.

“He vist com negocis amb un alt grau d’emotivitat s’estavellaven contra la realitat: mercats massa petits, despeses inicials inaccesibles, manca de formació o insuficient, sectors saturats sense cap proposta nova. La quota no és el detonant, és només el mirall que reflecteix la inviabilitat. Convertir-la en enemic és un recurs fàcil; el veritable problema és que molts projectes neixen amb més cor que cap i moren per falta de viabilitat econòmica.”

“Molts negocis moren abans de néixer: la quota només n’és el mirall.”

Supervivència empresarial: el tall fred de l’INE

Institut Nacional d'Estadística

Lectura ràpida: la mortalitat és alta. La tendència habitual: 20–30% tanquen el primer any, 50–60% al tercer, 70–80% abans del cinquè. Només 10–20% perviuen a llarg termini.

Període Tanquen Sobreviuen
1r any 20–30% 70–80%
3r any 50–60% 40–50%
5è any 70–80% 20–30%
10è any ~90% ~10%

Font: Tendència agregada basada en sèries habituals de supervivència empresarial (INE i informes sectorials). Integra la meva referència històrica amb rangs actualitzats.

“Només un de cada deu negocis arriba a la final.”

CONCLUSIÓ:
La quota no és el monstre: el model és el missatge

La tragèdia no és pagar la quota, sinó confondre facturació amb sou, ignorar el cost d’oportunitat i oblidar la viabilitat.

  • Diagnòstic: revisa costos, proveïdors i proposta de valor.
  • Alternatives: diversifica ingressos o considera la via assalariada.
  • Disciplina: separa negoci (facturació/costos) de vida familiar (sou disponible).

Es pot evitar el fracàs empresarial?
Els motius més comuns

Molts negocis moren abans de néixer. Però entendre els motius més comuns pot ajudar a esquivar la caiguda.

El fracàs és inevitables sempre que:

  • No entendre el mercat i els clients: cal conèixer l’espai competitiu i els hàbits de compra per definir bé l’estratègia.
  • Obrir en un sector no rendible: una bona idea no garanteix viabilitat; sense flux de caixa positiu, el negoci no sobreviu.
  • No definir ni comunicar la proposta de valor: és vital saber què ofereixes i transmetre-ho amb claredat al mercat.
  • Finançament inadequat: sense liquiditat, els cicles de vendes ofeguen l’empresa; l’efectiu és el rei.
  • Actituds reactives: no anticipar-se a la competència, tecnologia o canvis de mercat porta a la zona de perill.
  • Dependència excessiva d’un sol client: diversificar la base de clients és clau per evitar vulnerabilitat.
  • Manca d’estratègia de clients: cal conèixer gustos, necessitats i percepcions per desenvolupar una estratègia sòlida.
  • No saber dir “No”: perseguir tot negoci drena recursos; centrar-se en qualitat i rendibilitat és més sostenible.
  • Mala gestió: planificar, organitzar, controlar i comunicar són tasques essencials; créixer sense recursos adequats és perillós.
  • No planificar: sense full de ruta, el fracàs és inevitable; una estratègia clara crea compromís i alineació.
    No planificar és planificar el fracàs
Fracàs empresarial

"Resum de tot el que s'ha dit”

🛡️ Destacats

  • Quota: 200–590 € el 2025 (ingressos reals).
  • Assalariats: ~28,3% cotització total.
  • Retencions: empresa ingressa; autònom s’autogestiona.
  • Sou real: facturació − costos − quota.
  • Cost d’oportunitat: llibertat vs seguretat.

🔥 Viabilitat

1r any:20–30% tanquen
3r any:50–60% tanquen
5è any:70–80% tanquen
10è any:~90% tanquen

Lectura freda per aterrar el debat: la quota és part del sistema; la viabilitat és el repte.

El fracàs és estructural: “La majoria de negocis moren per falta de mercat, formació, diferenciació o planificació. No per la quota.”

🧾 To editorial

Metàfora: “L’àrbitre que ningú vol veure, però sense ell no hi ha partit.”

Ironia: “La quota és el mirall; el model és el que s’hi reflecteix.”

La demagògia és el soroll: “La quota és progressiva. El que cal és entendre el sistema i no confondre fiscalitat amb robatori.”

La quota no és el problema “El problema és el model de negoci, la viabilitat, la confusió entre facturació i sou.