"Ni massa stock (capital mort) ni massa poc (ruptura i clients perduts). L'equilibri és la clau."
Què és el Mètode Wilson (EOQ)?
El Mètode Wilson (també conegut com a EOQ - Economic Order Quantity) és una fórmula clàssica de gestió d'inventaris que calcula la quantitat òptima de comanda per minimitzar els costos totals d'inventari.
El dilema és senzill: si comandes massa poc, hauràs de fer moltes comandes (costos de gestió alts) i risc de quedar-te sense stock. Si comandes massa, tindràs molt capital immobilitzat, costos d'emmagatzematge i, en productes pereceders, risc de malbaratament.
Aquesta calculadora t'ajuda a trobar el punt d'equilibri on la suma dels costos de comanda i manteniment és mínima.
⚠️ Atenció important:
Aquesta eina assumeix una demanda constant i temps de lliurament fix. En negocis amb estacionalitat marcada (hostaleria, turisme) o productes pereceders, els resultats s'han d'ajustar amb sentit comú i experiència.
Per a productes amb caducitat curta (frescos, làctics), considera reduir la quantitat òptima calculada i augmentar la freqüència de comandes.
Dades d'inventari
Introdueix les dades del producte o família de productes a analitzar.
Quantitat Òptima de Comanda (EOQ)
Unitats per comanda
0
Comandes a l'any
0
Temps entre comandes: 0 dies ·
Punt de comanda: 0 unitats
Comparació de costos anuals
Costos de comanda vs. manteniment vs. total
Cost comandes
Cost manteniment
Cost total
Desglossament de costos i indicadors
| Concepte | Valor |
|---|---|
| Quantitat òptima de comanda (EOQ) | 0 unitats |
| Nombre de comandes anuals | 0 |
| Temps entre comandes | 0 dies |
| Cost anual de comandes | 0,00 € |
| Cost anual de manteniment | 0,00 € |
| Cost total d'inventari | 0,00 € |
| Valor mitjà de l'estoc | 0,00 € |
| Punt de comanda (Reorder Point) | 0 unitats |
💡 Consell: Introdueix les teves dades per veure l'anàlisi de la gestió d'estoc.
⚠️ Consideracions pràctiques sobre la gestió d'estoc
1. Cost de ruptura d'estoc (no quantificable però crític): Quedar-se sense un producte clau un divendres a la nit no només és una venda perduda; és un client que no tornarà i una reputació que es deteriora. Aquest cost "invisible" sovint és molt superior al de mantenir un estoc lleugerament superior a l'òptim teòric.
2. Productes pereceders (hostaleria i alimentació): El Mètode Wilson assumeix que l'estoc es pot mantenir indefinidament. En productes frescos, làctics o carns, la caducitat imposa un límit físic: la quantitat òptima calculada s'ha de reduir si el temps de consum supera la vida útil del producte.
3. Estacionalitat: La fórmula parteix d'una demanda constant. En negocis amb pics (turisme, festes, temporades), cal recalcular l'EOQ per a cada període o aplicar factors de correcció mensuals basats en l'experiència de l'any anterior.
4. Descomptes per volum: Els proveïdors sovint ofereixen preus reduïts per comandes grans. Si l'estalvi per unitat supera el cost addicional de manteniment de l'estoc extra, pot ser més rendible desviar-se de l'EOQ teòric i aprofitar l'oferta.
5. Espai d'emmagatzematge limitat: L'EOQ no té en compte la capacitat física del magatzem. Si la quantitat òptima calculada no hi cap, cal ajustar-la al màxim emmagatzemable i augmentar la freqüència de comandes, encara que això incrementi els costos de gestió.
️ Inconvenients i límits del Mètode Wilson
Si aquest mètode sembla senzill, és perquè està condicionat per una certa regularitat en tots els paràmetres a considerar en el seu càlcul. En altres paraules, la seva efectivitat depèn del compliment d'una sèrie de condicions:
- Demanda estable: La demanda del producte (freqüència i quantitat) ha de ser estable durant tot l'any. En conseqüència, la fórmula de Wilson presenta ràpidament límits per als estocs subjectes a una forta estacionalitat.
- Preu de compra estable: El preu de compra ha de variar poc o gens. Si estàs en un mercat on els preus fluctuen, com sovint passa amb les matèries primeres, Wilson no t'ajudarà gaire.
- Costos d'emmagatzematge estables: Els costos d'emmagatzematge s'han de mantenir estables. Però sovint sorgeixen esdeveniments imprevistos, com els costos laborals.
Finalment, el mètode de Wilson no té en compte:
- L'augment de la volatilitat dels mercats, que obliga a la construcció d'estocs de seguretat.
- Les incerteses dels proveïdors, tot i que els riscos pel que fa als terminis de lliurament continuen sent molt reals.
Per tant, la fórmula de Wilson no sempre és una fórmula màgica. A més, si la teva empresa no compleix les condicions de coherència esmentades, el programari de gestió d'inventari serà un aliat molt millor.
Tanmateix, el mètode Wilson continua sent una bona eina, perquè pot guiar el gestor d'estocs i mostrar-li la direcció que ha d'anar. Llavors, depèn de tu prendre la distància necessària respecte a les diferents dades per mantenir-te tan a prop com sigui possible de la realitat de la teva empresa.
💡 El consell d'or: L'EOQ és una referència, no una llei. Ajusta-la sempre amb el sentit comú del teu sector, l'espai disponible i la caducitat dels teus productes. Un 10% de desviació per prudència sol ser més barat que una ruptura d'estoc.