Fer un pseudo NAS amb un disc vell i el teu router o un portàtil o PC antic

INDEX

Gairebé tot hom té avui dia un router a casa i algun disc dur o portàtil antic guardat en un calaix. Amb molt pocs recursos, podem muntar un pseudo NAS (emmagatzematge en xarxa) per accedir a fotos, vídeos i documents des de qualsevol dispositiu: ordinador, mòbil, tablet o SmartTV.

No és un NAS professional, però és més que suficient per a un ús domèstic, segones residències o fins i tot a la muntanya, com si tinguessis un “Netflix casolà”.

Opció 1: Router amb port USB (la més senzilla)

Opció 2: Portàtil antic com a pseudo NAS Entorn Windows

Opció 3: Portàtil antic com a pseudo NAS Entorn Linux - Debian amb OpenMediaVault

Bonus Track

access remot per internet

Progames per a Linux OMV

Aquest artícle te una continuació: "L’Aventura de muntar un NAS.👃🏻 (o l’art de fer flaire digital)"

Opcions per a decidir què és millor per a tu

Per fer aquesta plana he rescatat de les “golfes” un Toshiba Tecra A5.

Li he canviat la pila del rellotge, he tret la pols fossilitzada i, sorprenentment, he descobert que algú el va actualitzar del vell Windows XP a Windows 7. Quina sort. Vint anys després, encara és capaç de fer de petit servidor domèstic amb una dignitat inesperada.

Un portàtil vell pot convertir-se en un petit servidor domèstic molt útil. No cal que sigui modern ni potent: per exemple, jo mateix ho he provat amb un Toshiba Tecra A5 amb processador Intel Pentium 1,73 GHz, 1 GB de RAM DDR, un disc dur de 60 GB (5400 RPM) i una gravadora DVD‑RW. Una màquina modesta, però suficient per compartir fitxers a la xarxa sense complicacions.

Toshiba Tecra A5 amb Windows 7

De quin any és el Toshiba Tecra A5?

El model Tecra A5 va sortir aproximadament entre 2005 i 2006. La configuració —Intel Pentium M 1.73 GHz, 1 GB DDR, disc de 70 GB a 5400 rpm, DVD‑RW— encaixa perfectament amb els portàtils professionals d’aquells anys.

El Pentium M 1.73 GHz (Dothan) es va començar a veure a partir de mitjans del 2005.

Què necessites

• Un portàtil antic que encara arrenqui.(no cal que tingui 20 anys com el meu)
• Un disc dur intern o extern (USB).
• Connexió a la xarxa local (WiFi o cable ethernet).
• Una mica d’ordre per organitzar les carpetes.

Com funciona (independentment del sistema operatiu)

El principi és sempre el mateix, tant si fas servir Windows 7, Windows 10, Linux o macOS:

• Connectes el disc dur al portàtil.
• Crees una carpeta principal (Fotos, Vídeos, Documents…).
• Comparteixes aquesta carpeta a la xarxa.
• Assignes permisos perquè altres dispositius hi puguin entrar.
• Deixes el portàtil encès quan vulguis accedir als fitxers des d’un altre dispositiu.

A Windows (inclòs Windows 7), el camí és molt intuïtiu:

Botó dret sobre la carpeta → Propietats → Compartir

I actives la compartició amb permisos de lectura o lectura/escriptura.

A macOS i Linux el nom dels menús canvia, però el concepte és exactament el mateix:

seleccionar carpeta → activar compartició → donar permisos.

Accés des d’altres dispositius

Un cop la carpeta està compartida, qualsevol ordinador, mòbil, tablet o SmartTV de casa pot accedir-hi. Pots fer-ho:

• com si fos una carpeta de xarxa,
• o amb un programa FTP si et resulta més còmode.

Si ja coneixes FileZilla, ho tindràs molt fàcil. I si no, tens alternatives gratuïtes igual de senzilles:

• WinSCP (Windows)
• Cyberduck (Windows i macOS)
• gFTP (Linux)

Tots funcionen igual: poses les dades de connexió i arrossegues fitxers d’un costat a l’altre.

Prova de vida del Toshiba Tecra A5 en xarxa

Per què muntar un pseudo NAS?

Un pseudo NAS és una manera intel·ligent de convertir un ordinador vell en un servidor domèstic potent i flexible. Permet centralitzar fitxers, fer còpies de seguretat i oferir serveis a tota la xarxa sense dependre de solucions comercials. Amb sistemes com OpenMediaVault o FreeNAS/TrueNAS, guanyes control total, capacitat d’expansió i llibertat per adaptar-lo a les teves necessitats. És una opció robusta, econòmica i perfectament alineada amb la sobirania digital: les teves dades, a casa teva i sota les teves regles.

Què és openmediavault?

openmediavault és la solució d'emmagatzematge connectat a la xarxa (NAS) de nova generació basada en Debian Linux. Inclou serveis com SSH, (S)FTP, SMB/CIFS, RSync i molts més preparats per utilitzar. Gràcies al disseny modular del framework, es pot millorar mitjançant plugins. OpenMediaVault està dissenyat principalment per ser utilitzat en oficines petites o a casa, però no es limita a aquests escenaris. És una solució senzilla i fàcil d'utilitzar, ja feta de la caixa, que permetrà a tothom instal·lar i administrar un emmagatzematge connectat a la xarxa sense un coneixement més profund.

Com funciona amb OpenMediaVault o FreeNAS?

OpenMediaVault (OMV): basat en Debian, pensat per convertir un PC reciclat en un servidor d’arxius. Té una interfície web senzilla, consumeix pocs recursos i permet afegir funcionalitats amb plugins. Ideal per a usuaris que volen control i compatibilitat amb sistemes Linux.

FreeNAS/TrueNAS: basat en FreeBSD, més robust i orientat a entorns professionals. Ofereix ZFS com a sistema de fitxers, molt potent però més exigent en recursos. És una opció més avançada, amb gestió de snapshots, virtualització i serveis integrats.

Aquest sistema és ideal per a una segona residència o llocs sense internet estable: només cal que els dispositius estiguin connectats a la mateixa xarxa.

Acabant l'article: Construcció d'un ordinador antic com pseudo NAS

Veure continguts com si fos un Netflix casolà

• Guarda pel·lícules i sèries en carpetes ordenades.
• Accedeix-hi des d’una SmartTV amb VLC o Kodi.
• No cal internet si tot està a la mateixa xarxa.
• Ideal per zones rurals o muntanya.

Consells importants

• No exposis el disc a internet si no saps què fas.
• Utilitza contrasenyes fortes.
• Els discs vells poden fallar: no hi guardis dades úniques.
• Aquest sistema és perfecte per consulta i còpies, no per ús crític.

Conclusió

Amb un router amb USB o un portàtil antic pots muntar un pseudo NAS molt funcional, reutilitzar hardware i tenir els teus continguts sempre disponibles, sense subscripcions ni serveis al núvol.

Un portàtil configurat com a pseudo NAS també pot ser accessible des de fora de la xarxa local (fora de casa, segona residència, viatge o muntanya), sempre que es configuri correctament.

Què cal per accedir-hi remotament

• Una connexió a internet activa al lloc on hi ha el portàtil.
• Una IP pública (normalment dinàmica).
• Un servei de DNS dinàmic com No-IP, DuckDNS o DynDNS.
• Configuració del router (port forwarding).

Com funciona (explicat de forma senzilla)

La majoria de connexions domèstiques tenen una IP que canvia amb el temps. Els serveis com No-IP permeten assignar un nom fix (per exemple: elmeunom.no-ip.org) que sempre apunta a casa teva.

El router redirigeix les connexions externes cap al portàtil, i aquest permet l’accés als fitxers compartits.

Passos generals

1. Crear un compte a un servei com No-IP.
2. Assignar un nom DNS (ex: familia-casa.no-ip.org).
3. Configurar el router perquè obri només els ports necessaris.
4. Activar l’accés amb usuari i contrasenya al portàtil.

Compartir amb família o amics

• Pots crear usuaris diferents per a cada persona.
• Assignar permisos (només lectura o lectura/escriptura).
• Ideal per compartir fotos, vídeos familiars o documents.

⚠️ Advertiments importants de seguretat

• No obris ports si no saps exactament què fas.
• Utilitza contrasenyes fortes i úniques.
• No comparteixis carpetes del sistema.
• Evita protocols antics o insegurs.
• Si no és imprescindible, limita l’accés només a la xarxa local.

L’accés remot és molt potent, però també és el punt més delicat del sistema. Si no tens experiència, és millor usar-lo només dins la xarxa local.