En Joallons
En @Joallons

“Catalanofòbia: una història d’admiració i recel”

Mapa de Catalunya

Els sentiments dels espanyols cap a Catalunya han estat, al llarg de la història, ambivalents i sovint extrems. Molts ciutadans han sentit respecte i admiració cap a una nació que, tot i haver estat sotmesa militarment, era capaç de sobreposar-se a cada derrota i situar-se a l’avantguarda econòmica i social, no només dels pobles peninsulars, sinó de les nacions europees.

Tanmateix, és trist admetre que la majoria dels ciutadans espanyols, probablement influïts per les seves elits polítiques i intel·lectuals, han experimentat una profunda i visceral catalanofòbia.

En aquest context, pensadors com François-Marie Arouet (Voltaire), filòsof francès del segle XVIII i símbol de l’Enciclopedisme, defensaven la llibertat de pensament, la tolerància i la justícia com a instruments per superar la ignorància i els dogmes. Voltaire escrivia:

“Catalunya, en fi, pot prescindir de l’Univers sencer, però els seus veïns no en poden prescindir.”

Aquestes paraules mostren el reconeixement del valor i la singularitat de Catalunya. Les frases que segueixen en aquesta secció, extretes de documents històrics i declaracions contemporànies (fins i tot de 2014, com les de JM Sánchez Fornet, R. Luís Valcárcel o J.M. García Margallo), permeten seguir l’evolució de la percepció de Catalunya, la seva llengua, la seva identitat i la seva influència, tant dins del territori peninsular com en un context més ampli.

Aquest recull és, doncs, no només un registre documental, sinó una finestra per comprendre com la història, la política i les opinions públiques han modelat la relació entre Catalunya i els seus veïns, i com aquestes idees continuen generant debat fins als nostres dies.

El recull de frases va des de 1560 i arriba fins l'any 2014

Vaig començar a recollir frases l'any 2005 (any del actual Estatut de Catalunya), i abans de crear aquesta web. Amb l'ambient creat des de l'1 d'octubre de 2017 no paga la pena seguir incorporant més desqualificacions, per grolleres i constants i per aquesta raó no s'han incorporat més frases des de aquest moment.

Tot i així , podeu consultar la discriminació lingüística als informes que cada any fa la Plataforma per la Llengua - Estudis i publicacions, clicant:

Els informes que continuan fan referència exclusivament a discriminació lingüística documentada anualment. No inclouen declaracions o expressions ofensives recollides en altres apartats del portal.

Informe 2015 Informe 2016 Informe 2017 Informe 2018 Informe 2019 Informe 2020 Informe 2021 Informe 2022 Informe 2023 Informe 2024
Tornar al Portal Miscelànea

Filtra frases de Catalunya

Any: Entre anys: - Autor:

1560

Fernando de Valdés y Salas

inquisidor general de la monarquía hispánica

""En los negocios de la fe, todo se corresponga en lengua castellana "."

Context: Durant el regnat de Felip II, Fernando de Valdés i Salas, inquisidor general de la monarquia hispànica, va prohibir l'ús del català en l'àmbit d'actuació de la Inquisició.

1642

Francisco de Quevedo y Villegas

Escriptor i intel·lectual espanyol

"Son los catalanes el ladrón de tres manos, que para robar en las iglesias, hincado de rodillas, juntaba con la izquierda otra de palo, y en tanto que viéndole puestas las dos manos, le juzgaban devoto, robaba con la derecha"

Context: Autor del pamflet contra la rebel·lió catalana de 1640 (Corpus de sang): “La rebelión de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero”. va ser publicada amb el pseudònim d'Antonio Martínez Montejano

1642

Francisco de Quevedo y Villegas

Escriptor i intel·lectual espanyol

"ellos [els catalans] son las viruelas de sus reyes: todos las padecen y los que escapan quedan por lo menos con señales de haberlas tenido"

Context: Autor del pamflet contra la rebel·lió catalana de 1640 (Corpus de sang): “La rebelión de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero”. va ser publicada amb el pseudònim d'Antonio Martínez Montejano

1642

Francisco de Quevedo y Villegas

Escriptor i intel·lectual espanyol

"En tanto en Cataluña quedase un solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigos y guerra."

Context: Autor del pamflet contra la rebel·lió catalana de 1640 (Corpus de sang): “La rebelión de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero”. va ser publicada amb el pseudònim d'Antonio Martínez Montejano

1642

Francisco de Quevedo y Villegas

Escriptor i intel·lectual espanyol

"El catalán era la criatura más triste y miserable que Diós crió."

Context: Autor del pamflet contra la rebel·lió catalana de 1640 (Corpus de sang): “La rebelión de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero”. va ser publicada amb el pseudònim d'Antonio Martínez Montejano

1642

Francisco de Quevedo y Villegas

Escriptor i intel·lectual espanyol

"Son los catalanes aborto monstruoso de la política..."

Context: Autor del pamflet contra la rebel·lió catalana de 1640 (Corpus de sang): “La rebelión de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero”. va ser publicada amb el pseudònim d'Antonio Martínez Montejano

1700

Luís XIV de França

Rei de França

"“El uso del catalán es repugnante y contrario al honor de la nación francesa”."

Context: Fragment de l'edicte de prohibició del català a les comarques catalanes regalades pel rei castellà Felip IV a França (Rosselló, Conflent, Vallespir i Cerdanya), dictat pel rei Lluís XIV de França

1707

Felipe V de Borbón

Rei d'Espanya

"He juzgado por conveniente, así por esto como por mi deseo, reducir todos mis Reynos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y Tribunales, gobernándose todos igualmente por las leyes de Castilla."

1715

Consejo de Castilla

Consejeros honoríficos: arzobispos, obispos, duques, marqueses, miembros de órdenes militares, dirigentes públicos.

"No se deben elegir medios flacos y menos eficaces , sino los más robustos y seguros borrándoles de la memoria a los cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones"

Context: És una directriu política per assegurar l'assimilació de Catalunya al model castellà després de la caiguda de Barcelona el 1714.<br> Significat: Advoca per mesures severes ("robustos y seguros") i no moderades ("flacos i menos eficaces") per eliminar la identitat política, jurídica i cultural catalana.<br> Objectiu: Esborrar la memòria històrica, les "constitucions" (lleis pròpies), els "usatges" i costums catalans perquè no quedés rastre de la seva antiga estructura institucional.

1715

Felipe Gil de Taboada

Presidente del Consejo de Castilla

"ordenó confiscar y quemar todos los libros en catalán de las escuelas catalanas, valencianas y baleares."

Context: Extret de Marc Pons en El Nacional. 31 de Agosto de 2021