En Joallons
En @Joallons

“Catalanofòbia: una història d’admiració i recel”

Mapa de Catalunya

Els sentiments dels espanyols cap a Catalunya han estat, al llarg de la història, ambivalents i sovint extrems. Molts ciutadans han sentit respecte i admiració cap a una nació que, tot i haver estat sotmesa militarment, era capaç de sobreposar-se a cada derrota i situar-se a l’avantguarda econòmica i social, no només dels pobles peninsulars, sinó de les nacions europees.

Tanmateix, és trist admetre que la majoria dels ciutadans espanyols, probablement influïts per les seves elits polítiques i intel·lectuals, han experimentat una profunda i visceral catalanofòbia.

En aquest context, pensadors com François-Marie Arouet (Voltaire), filòsof francès del segle XVIII i símbol de l’Enciclopedisme, defensaven la llibertat de pensament, la tolerància i la justícia com a instruments per superar la ignorància i els dogmes. Voltaire escrivia:

“Catalunya, en fi, pot prescindir de l’Univers sencer, però els seus veïns no en poden prescindir.”

Aquestes paraules mostren el reconeixement del valor i la singularitat de Catalunya. Les frases que segueixen en aquesta secció, extretes de documents històrics i declaracions contemporànies (fins i tot de 2014, com les de JM Sánchez Fornet, R. Luís Valcárcel o J.M. García Margallo), permeten seguir l’evolució de la percepció de Catalunya, la seva llengua, la seva identitat i la seva influència, tant dins del territori peninsular com en un context més ampli.

Aquest recull és, doncs, no només un registre documental, sinó una finestra per comprendre com la història, la política i les opinions públiques han modelat la relació entre Catalunya i els seus veïns, i com aquestes idees continuen generant debat fins als nostres dies.

El recull de frases va des de 1560 i arriba fins l'any 2014

Vaig començar a recollir frases l'any 2005 (any del actual Estatut de Catalunya), i abans de crear aquesta web. Amb l'ambient creat des de l'1 d'octubre de 2017 no paga la pena seguir incorporant més desqualificacions, per grolleres i constants i per aquesta raó no s'han incorporat més frases des de aquest moment.

Tot i així , podeu consultar la discriminació lingüística als informes que cada any fa la Plataforma per la Llengua - Estudis i publicacions, clicant:

Els informes que continuan fan referència exclusivament a discriminació lingüística documentada anualment. No inclouen declaracions o expressions ofensives recollides en altres apartats del portal.

Informe 2015 Informe 2016 Informe 2017 Informe 2018 Informe 2019 Informe 2020 Informe 2021 Informe 2022 Informe 2023 Informe 2024
Tornar al Portal Miscelànea

Filtra frases de Catalunya

Any: Entre anys: - Autor:

1905 – 19/09/1905

Correspondencia militar

Se trata de uno de la casi media docena de periódicos con un carácter corporativista militar y politico

"Hay que hacer saber a los catalanes , de una vez para siempre, que no valen más que los demás habitantes de España y que si en determinadas cosas sobresalen las provincias catalanas, de las que no lo son, se lo deben a éstas últimas"

1906

Ejército y Armada

La Gaceta militar : periódico del ejército y armada

"Hay que castellanizar a Cataluña… Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza. El soldado y el marinero catalán deben ir a servir a otras regiones de España para frecuentar otro trato y adquirir otros hábitos y costumbres. De brusco, insubordinado, soez y grosero como es en general el catalán se volverá amable, transigente con las ideas de los demás y educado. El día 1º de febrero no debe haber un solo soldado en la región catalana siendo substituidos por los de las demás provincias españolas, llevando allí la mayor guarnición posible y manteniendo el estado de guerra"

Context: S'atribueix a la revista "Exèrcit i Armada" i reflecteix un corrent de pensament militar de l'època (inicis del segle XX) que veia la diversitat cultural com una amenaça a la unitat. Contingut: El text advoca per la castellanització forçosa ("de grau o per força") i utilitza estereotips negatius sobre els catalans, descrivint-los com a bruscs i insubordinats.

1907 – 13/12/1907

Correspondencia militar

Se trata de uno de la casi media docena de periódicos con un carácter corporativista militar y politico

"El problema catalán no se resuelve, pues, por la libertad, sino con la restricción; no con paliativos y pactos, sino por el hierro y por el fuego"

1907

Miguel de Unamuno y Jugo

escritor y filósofo español perteneciente a la llamada generación del 98. Rector Universidad Salamanca.

"Si el Estado no impusiera el castellano en toda España, los dialectos se impondrían al castellano"

Context: Declaraciones hechas a "El Mundo" de Madrid.

1924 – 05/09/1924

Carlos de Lossada Canterac

General Lossada Governador Civil de Barcelona durante la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

"Habiendo llegado a este Gobierno Civil, en forma que no deja lugar a dudas, que determinados elementos han convertido la sardana "La Santa Espina" en himno representativo de odiosas ideas y criminales aspiraciones, escuchando su música con el respeto y reverencia que se tributan a los himnos nacionales, he acordado prohibir que se toque y cante la mencionada sardana en la vía pública, salas de espectáculos y sociedades y en las romerías o reuniones campestres, previniendo a los infractores de esta orden que procederé a su castigo con todo rigor"

Context: S'acusava la sardana, composta per Enric Morera i amb lletra d' Àngel Guimerà , de ser utilitzada com a himne subversiu. Abast: La censura va impedir tocar o cantar la peça a llocs públics, espectacles, societats i reunions. Durada: Aquesta prohibició es va mantenir durant la dictadura de Primo de Rivera i va ser represa en els primers anys del règim de Francisco Franco.

1925

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

President del Govern. II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura

"Los maestros que proscriban, abandonen o entorpezcan la enseñanza del idioma oficial en aquellas regiones en que se conserva otra lengua nativa, serán sometidos a expediente, pudiendo serles impuesta la suspensión de empleo y sueldo'. Artículo 2: 'En caso de reincidencia podrá acordarse su traslado a otra provincia donde no se hable más que la lengua oficial."

Context: Real orden fijando sanciones a los maestros. Artículo 1. y 2.

1925

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

President del Govern. II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura

"2.º Los Inspectores de Primera enseñanza, en las visitas que realicen, examinarán los libros de texto en las Escuelas, y si no estuviesen escritos en español o contuvieren doctrinas de tendencias contrarias a la unidad de la Patria, o contra las bases que constituyen el fundamento del régimen social, los harán retirar inmediatamente de manos de los niños y procederán a formar expediente al Maestro, suspendiéndole de empleo y medio sueldo y dando cuenta a V. E. 3º Igualmente procederán a la clausura de las Escuelas privadas en que encontrasen libros que expongan dichas doctrinas o tendencias, dando cuenta asimismo a V. E. 4º También examinarán a los niños sobre la instrucción que en estas materias hayan recibido, y de observar alguna falta o negligencia, procederán con el mayor rigor."

Context: Real Orden de 13 de Octubre de 1925 sobre propagandas antipatrióticas y antisociales

1927

Juan Llarch (o Juan Larch)

""Obligar a usar el castellano a Cataluña es hacerle un favor paternal, como lo es obligar a un niño corto de vista y revoltoso, a ponerse unas gafas"."

Context: El 1927, Espanya es trobava sota la Dictadura de Primo de Rivera , un règim que va perseguir activament l'ús públic del català, va prohibir-ne l'ensenyament i va dissoldre la Mancomunitat de Catalunya. La confusió entre Juan Llarch i Francisco de S. Larcegui respon a l'estructura mateixa de la publicació original: Juan Llarch com a autor de referència: La majoria de les fonts històriques i el mercat de llibres antics atribueixen l'obra a Juan Llarch. La cita sobre el “favor paternal” i el “nen curt de vista” apareix textualment en aquest volum de 1927.

1929

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

President del Govern. II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura

"No ha sido el Estado español el que ha perseguido o tratado de perseguir el uso de la lengua catalana, sino un partidismo catalán el que viene con saña, consentida hasta ahora por debilidad o exceso de prudencia, persiguiendo el idioma español y eliminando sus manifestaciones como cosa nefasta, con evidente daño de la Patria toda y de la región catalana, especialmente."

Context: La dictadura s'explica prou.

1931

Ramiro Ledesma Ramos

escriptor, filòsof, periodista, ideòleg i fundador del nacional-sindicalisme

"Si una mayoría de catalanes se empeñan en perturbar la ruta hispánica, habrá que plantearse la posibilidad de convertir esa tierra en colonia y trasladar allí los ejércitos del norte de Africa. Todo menos..., lo otro"

Context: Setmanari “La Conquista del Estado.” Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) fou un partit polític d'ideologia feixista fundat el 4 d'octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo. Va existir fins al febrer de 1934, quan es va fusionar amb Falange Española.