En Joallons
En @Joallons

“Catalanofòbia: una història d’admiració i recel”

Mapa de Catalunya

Els sentiments dels espanyols cap a Catalunya han estat, al llarg de la història, ambivalents i sovint extrems. Molts ciutadans han sentit respecte i admiració cap a una nació que, tot i haver estat sotmesa militarment, era capaç de sobreposar-se a cada derrota i situar-se a l’avantguarda econòmica i social, no només dels pobles peninsulars, sinó de les nacions europees.

Tanmateix, és trist admetre que la majoria dels ciutadans espanyols, probablement influïts per les seves elits polítiques i intel·lectuals, han experimentat una profunda i visceral catalanofòbia.

En aquest context, pensadors com François-Marie Arouet (Voltaire), filòsof francès del segle XVIII i símbol de l’Enciclopedisme, defensaven la llibertat de pensament, la tolerància i la justícia com a instruments per superar la ignorància i els dogmes. Voltaire escrivia:

“Catalunya, en fi, pot prescindir de l’Univers sencer, però els seus veïns no en poden prescindir.”

Aquestes paraules mostren el reconeixement del valor i la singularitat de Catalunya. Les frases que segueixen en aquesta secció, extretes de documents històrics i declaracions contemporànies (fins i tot de 2014, com les de JM Sánchez Fornet, R. Luís Valcárcel o J.M. García Margallo), permeten seguir l’evolució de la percepció de Catalunya, la seva llengua, la seva identitat i la seva influència, tant dins del territori peninsular com en un context més ampli.

Aquest recull és, doncs, no només un registre documental, sinó una finestra per comprendre com la història, la política i les opinions públiques han modelat la relació entre Catalunya i els seus veïns, i com aquestes idees continuen generant debat fins als nostres dies.

El recull de frases va des de 1560 i arriba fins l'any 2014

Vaig començar a recollir frases l'any 2005 (any del actual Estatut de Catalunya), i abans de crear aquesta web. Amb l'ambient creat des de l'1 d'octubre de 2017 no paga la pena seguir incorporant més desqualificacions, per grolleres i constants i per aquesta raó no s'han incorporat més frases des de aquest moment.

Tot i així , podeu consultar la discriminació lingüística als informes que cada any fa la Plataforma per la Llengua - Estudis i publicacions, clicant:

Els informes que continuan fan referència exclusivament a discriminació lingüística documentada anualment. No inclouen declaracions o expressions ofensives recollides en altres apartats del portal.

Informe 2015 Informe 2016 Informe 2017 Informe 2018 Informe 2019 Informe 2020 Informe 2021 Informe 2022 Informe 2023 Informe 2024
Tornar al Portal Miscelànea

Filtra frases de Catalunya

Any: Entre anys: - Autor:

1842

Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Álvarez de Toro

militar (general) y político español que ostentó los títulos de príncipe de Vergara, duque de la Victoria, duque de Morella, conde de Luchana y vizconde de Banderas, todos ellos en recompensa por su actuación en el campo de batalla.

"A Barcelona hay que bombardearla, al menos, cada 50 años"

Context: A la muerte de Fernando VII, Espartero apoyó la causa de Isabel II y de la regente María Cristina de Borbón frente al hermano del difunto rey Fernando, Carlos María Isidro.

1846

Isabel II

Reina d'España

"Real Orden que prohibía el uso del catalán en la redacción de recetas médicas. Sin embargo, se autorizaba los médicos que no supieran el castellano a redactarlas en latín."

Context: Real Orden.

1862 – 28/05/1862

Isabel II

Reina d'España

"Artículo 25. Los instrumentos públicos se redactarán en lengua castellana, y se escribirán con letra clara, sin abreviaturas y sin blancos."

Context: DOÑA ISABEL II, Por la gracia de Dios y la Constitución Reina de las Españas. A todos los que las presentes vieren y entendieren, sabed: que las Córtes han decretado y Nos sancionado lo siguiente: Artículo 25. Los instrumentos públicos se redactarán en lengua castellana, y se escribirán con letra clara, sin abreviaturas y sin blancos.

1887

Juan Valera y Alcalá-Galiano

Escritor, diplomático y político español, cuya más célebre novela es Pepita Jiménez.

"Desengañémonos: el catalanismo es absurdo y malsano. "

Context: En 1860 explicó en el Ateneo de Madrid la Historia crítica de nuestra poesía con un éxito inmenso. Le eligieron miembro de la Real Academia Española en 1861 y, ya en su vejez, de la Academia de Ciencias Morales y Políticas.

1887

Marcelino Menéndez Pelayo

Filólogo, historiador, filósofo, crítico literario, historiador de las ideas, político y escritor español.

"El catalanismo, aunque es una aberración puramente retórica, contra la cual está el buen sentido y el interés de todos los catalanes que trabajan, debe ser perseguido sin descanso. "

Context: Considerat com la figura més destacada de la línia casticista, és el màxim representant de l'escola nacionalista a la historiografia espanyola.

1896

Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor

Abogado y político español, ministro de Estado durante el reinado de Alfonso XIII.

"El ministro decretaba la prohibición de hablar en catalán en las conferencias telefónicas en territorio español."

Context: Fill del ministre d'Hisenda Manuel Bermúdez de Castro i Díez, va ser membre del Partit Conservador. Va substituir a Antonio Sánchez Camponanes com a diputat a Corts per Tineo el 1891; revalidà aquest escó en les eleccions celebrades entre 1893 i 1923. El 1903 es va convertir en alcalde de Madrid.

1900 – 10/05/1900

El Liberal

Diari madrileny

"Si los conservadores siguen mandando se tendrá que optar por una de estas dos soluciones: o suprimir de una vez la lengua catalana, encerrar en Montjuich a todos los nacionalistas, comenzando por el Sr. Durán y Bas y por el Obispo Morgades, cerrar los Círculos, Academias, Escolanías, Sociedades y Ateneos e imponer el uso del cuchillo al pie de la mesa como en los días de Felipe V… "

Context: Esta frase proviene de un editorial publicado el 10 de mayo de 1900 en el diario madrileño El Liberal, bajo el título "La suprema disyuntiva". Se trata de una expresión radical de catalanofobia de la época, que amenazaba con una represión severa contra el catalanismo, incluyendo el encarcelamiento de líderes y la supresión cultural

1901

José Martos

Governador civil de Lleida

"Si se quiere evitar la propagación de la lengua catalana hay que confiar los intereses de la Iglesia en Cataluña y la dirección de las consciencias cristianas, como así mismo la propagación y conservación de la fe católica, a obispos y sacerdotes de otras provincias españolas."

1901

Leopoldo Enrique García-Alas y Ureña

Leopoldo Alas o Clarín. Crítico literario en la prensa periódica de la época, . Su novela La Regenta

"En Cataluña, una de las rarezas, de las originalidades que tenían que aparecer, era esa de negar la patria común. (...) El separatismo literario, que existe, aunque no sea numeroso el contingente de sus afiliados, es una lamentable calamidad; pero yo no sé como puede remediarse. "

Context: La frase reflecteix la postura de part de la intel·lectualitat espanyola de l'època davant l'auge del catalanisme, anomenant-lo “separatisme literari”. Clarín veia amb preocupació el regionalisme cultural que es distanciava de la identitat nacional espanyola, percebent-ho com una negació de la unitat.

1902 – 21/11/1902

Alfonso XIII

"Los maestros y maestras de instrucción primaria que enseñasen á sus discípulos la doctrina cristiana ú otra cualquiera materia en un idioma ó dialecto que no sea la lengua castellana, serán castigados por primera vez con amonestación por parte del Inspector Provincial de primera enseñanza, quién dará cuenta del hecho del Ministerio del ramo; y si reincidiesen, después de haber sufrido una amonestación, serán separados del Magisterio oficial, perdiendo cuantos derechos les reconoce la ley"

Context: Aquesta citació correspon a una política repressiva contra les llengües diferents del castellà a Espanya, específicament recollida en una Reial Ordre del 21 de novembre de 1902 sota el govern de Sagasta, impulsada pel ministre d'Instrucció Pública, Álvaro Figueroa i Torres (Comte de Romanones). Aquesta normativa establia amonestacions i la separació del Magisteri per a mestres que usessin "dialectes" (català, basc, gallec) a l'ensenyament