"Solemnitats i farses. Dues cares d’un mateix poder"
Foto: Joallons
(Generat amb IA – Ms-Designer)
Maledicció de
TutanGürtel i Kitchenkhamon
Dels creadors de “la Culpa la té el
Maquinista”
(A totes les sales – Sessió contínua – Butaques numerades)
Dita país valencià: «Diu el mort al degollat:«Qui t’ha fet eixe
forat?»»
A Catalunya
s’acostuma a
dir: que cap geperut no es veu el gep, ni cap banyut les banyes
Article relacionat
La culpa la té el maquinistaHi ha casos que s’investiguen. I hi ha casos que s’esborren. La línia entre l’una i l’altra, a aquest país, sovint la traça la mort.
A Egipte van tenir Tutankhamon. Aquí tenim Gürtel i Kitchen. No van ser pas faraons, sinó trames de corrupció organitzada i espionatge interior. Però la maledicció va arribar igual: testimonis que es moren abans de declarar, policies que sabien massa, un fals capellà que assalta la casa de Bárcenas, i una estadística funerària que supera qualsevol expedient judicial obert.
No és conspiració. És un patró. I en aquest país, quan una cosa es repeteix, diem que és “casualitat”. Però la casualitat, com els morts, s’acaba. I aquí encara no s’ha acabat.
💀 25+ testimonis, imputats i peces clau
desaparegudes
| Any / Període | Nom / Càrrec | Vinculació (Gürtel / Kitchen) | Circumstància de la mort |
|---|---|---|---|
| 2009 | Juan Pérez Mora | Fals jove que va enganyar Correa (“magistrat” fals) | Suïcidi poques setmanes després de l’engany |
| 2014 | Francisco José Yáñez | Pare de testaferro de Bárcenas | Mort sobtada 4 dies després d’imputat, setmana abans de declarar |
| 2015 | María del Mar Rodríguez | Esposa de senador del PP, imputada a Gürtel | Suïcidi en un hotel de Bilbao |
| 2015 | Antonio Pedreira | Jutge instructor del cas Gürtel (va denunciar pressions) | Accident cerebral fulminant |
| 2015 | Isidro Cuberos | Ex cap de premsa de Javier Arenas | Apareix mort en un barranc després de desaparèixer |
| 2016 | Rita Barberá | Exalcaldessa de València, imputada a Gürtel | 2 dies després de declarar al Tribunal Suprem: parada cardiorespiratòria |
| 2017 | Miguel Blesa | Expresident de Caja Madrid, targetes black | Suïcidi d’un tret al pit; condemnat per les targetes |
| 2018 | Álvaro Lapuerta | Ex-tresorer del PP (predecessor de Bárcenas) | Mort abans que se’l pogués investigar a fons |
| 2018 | María José Alcón | Regidora de València, imputada | Suïcidi llançant-se des d’un quart pis |
| 2021 | Rafael Palencia | Empresari, testimoni clau en “Papeles de Bárcenas” | Mor per causes naturals als 84 anys |
| 2022 | Enrique Olivares García | **El fals capellà** que va assaltar la casa de Bárcenas per encàrrec de l’operació Kitchen | Mor sense aclarir el seu paper dins dels serveis d’intel·ligència |
* No s’inclouen tots els casos, però la llista documentada supera la vintena. Fonts: Ara, El Plural, El País, ABC, Eldiario.es.
"I tu, lector, quants més en coneixes, que s'han mort abans de parlar?"
⚖️ Els que no van veure indicis (o els van arxivar amb lupa)
Si els testimonis morien, els jutges incòmodes eren inhabilitats o apartats. Els que restaven, sovint, no trobaven indicis ni en gravacions ni en documents segellats. Un altre patró, una altra casualitat.
- Baltasar Garzón – 11 anys d’inhabilitació per investigar Gürtel (escoltes a la presó).
- Elpidio José Silva – inhabilitat 17,5 anys per investigar Miguel Blesa (targetes black).
- Concepción Espejel, Juan Pablo González i Enrique López – apartats del tribunal que jutjava la caixa B del PP per la seva proximitat al partit.
- Manuel García Castellón – instructor lent de Gürtel/Kitchen (va rebre “rapapolvos” de l’Audiència Nacional). Va impulsar amb màxima celeritat la causa contra Tsunami Democràtic i CDR. Jubilació forçosa després d’anul·lacions.
- Juan Carlos Peinado – errors processals que van arxivar causes contra alts càrrecs del PP. Conegut per la investigació a Begoña Gómez.
- El jutge Pedraz – imputacions i fiances controvertides (FIFA, corrupció esportiva) però algunes investigacions clau van quedar en no-res.
“Quan la Justícia és cega és perquè està “Cara el Sol”... llavors hi entra la mort. I casualment sempre arriba a temps.”
Quaranta anys de democràcia, dotzenes d’imputats, milions en comissions, i el balanç el paguem amb morts que mai declaren, arxius per falta d’indicis i jutges que miren cap a una altra banda mentre els testimonis cauen com a fitxes de dòmino.
Però tranquils: “el sistema funciona”. Si no, que ho expliquin els vint-i-cinc difunts. O més ben dit, que no ho expliquin. Que ja estan callats per sempre.
Tutankhamon va tenir la seva maledicció. Nosaltres tenim Gürtel i Kitchen. I no necessitem sarcòfags. Amb un jutge que es jubila a temps, una mort sobtada i un arxiu provisional en tenim prou.
Perquè, al final, aquí “la culpa la té el maquinista”. I si el maquinista ja no hi és… doncs encara millor. Així el problema només són les vies. I les vies, com la veritat, sempre es poden canviar. O amagar. O enterrar.
Funció continuada. Butaques numerades. I el públic, eternament d’esquenes a l’escenari.
📁 Basat en dades obertes: esquerdes judicials, premsa d’investigació i la memòria dels que encara
no han
mort de sobte.
← La culpa la té el maquinista (article original) · Vuits i nous i cartes que no lliguen
← La culpa la té el maquinista (article original) · Vuits i nous i cartes que no lliguen
Algunes reflexions sobre aquesta "troballa arqueològica":
El Valle de los Caídos... de la Gurtel
La metàfora de les piràmides i les malediccions. Els personatges de la trama Gürtel i Kitchen no són polítics, són sacerdots d'un culte a l'enriquiment il·lícit que creien que el seu regne no era d'aquest món, sinó del següent (o, com a mínim, de la següent legislatura).
La maledicció: Com a la tomba de Tutankamon, qui gosa obrir el sarcòfag (jutges, periodistes o confidents) acaba patint la "maledicció" del sistema: espionatge, persecució o el silenci més absolut.
2. Kitchenkhamon: L'art de fer desaparèixer el passat
La Kitchen és l'intent definitiu de momificar les proves. És l'ús de les estructures de l'Estat per protegir el "faraó" de torn. El concepte de les "butaques numerades": el públic (el poble) mira l'espectacle des de la platea, mentre a l'escenari els actors es van morint (o "els van morint" políticament i física) per tal que el gran secret de la piràmide no surti mai a la llum.
3. Silencis que criden
Aquest article subratlla la tesi sobre el model extractiu. Les piràmides es construïen amb l'esforç de milers de treballadors per a la glòria d'un de sol. La corrupció és exactament el mateix: una extracció massiva de recursos del "poble famolenc" per construir mausoleus de luxe, comptes a Suïssa i campanyes electorals dopades.
Un mosaic de la decadència espanyola vist amb una lent de 3000 anys de distància, i el resultat és que no hem canviat tant: seguim adorant ídols de fang i enterrant la veritat sota tones de sorra (i de silencis judicials).
Comparteix aquest article
