En Joallons
En @Joallons

“Catalanofòbia: una història d’admiració i recel”

Mapa de Catalunya

Els sentiments dels espanyols cap a Catalunya han estat, al llarg de la història, ambivalents i sovint extrems. Molts ciutadans han sentit respecte i admiració cap a una nació que, tot i haver estat sotmesa militarment, era capaç de sobreposar-se a cada derrota i situar-se a l’avantguarda econòmica i social, no només dels pobles peninsulars, sinó de les nacions europees.

Tanmateix, és trist admetre que la majoria dels ciutadans espanyols, probablement influïts per les seves elits polítiques i intel·lectuals, han experimentat una profunda i visceral catalanofòbia.

En aquest context, pensadors com François-Marie Arouet (Voltaire), filòsof francès del segle XVIII i símbol de l’Enciclopedisme, defensaven la llibertat de pensament, la tolerància i la justícia com a instruments per superar la ignorància i els dogmes. Voltaire escrivia:

“Catalunya, en fi, pot prescindir de l’Univers sencer, però els seus veïns no en poden prescindir.”

Aquestes paraules mostren el reconeixement del valor i la singularitat de Catalunya. Les frases que segueixen en aquesta secció, extretes de documents històrics i declaracions contemporànies (fins i tot de 2014, com les de JM Sánchez Fornet, R. Luís Valcárcel o J.M. García Margallo), permeten seguir l’evolució de la percepció de Catalunya, la seva llengua, la seva identitat i la seva influència, tant dins del territori peninsular com en un context més ampli.

Aquest recull és, doncs, no només un registre documental, sinó una finestra per comprendre com la història, la política i les opinions públiques han modelat la relació entre Catalunya i els seus veïns, i com aquestes idees continuen generant debat fins als nostres dies.

El recull de frases va des de 1560 i arriba fins l'any 2014

Vaig començar a recollir frases l'any 2005 (any del actual Estatut de Catalunya), i abans de crear aquesta web. Amb l'ambient creat des de l'1 d'octubre de 2017 no paga la pena seguir incorporant més desqualificacions, per grolleres i constants i per aquesta raó no s'han incorporat més frases des de aquest moment.

Tot i així , podeu consultar la discriminació lingüística als informes que cada any fa la Plataforma per la Llengua - Estudis i publicacions, clicant:

Els informes que continuan fan referència exclusivament a discriminació lingüística documentada anualment. No inclouen declaracions o expressions ofensives recollides en altres apartats del portal.

Informe 2015 Informe 2016 Informe 2017 Informe 2018 Informe 2019 Informe 2020 Informe 2021 Informe 2022 Informe 2023 Informe 2024
Tornar al Portal Miscelànea

Filtra frases de Catalunya

Any: Entre anys: - Autor:

1768

Carlos III

Rei d'Espanya

"Real Cédula que prohibía el uso del catalán en las conversaciones formales e informales en cualquier dependencia de la escuela. En esa misma Cédula ordenaba a los tenderos catalanes llevar los libros de contabilidad en castellano."

Context: Inclosos els patis de l'escola.

1768

Carlos III

Rei d'Espanya

"Finalmente mando que la enseñanza de primeras Letras, Latinidad y Retórica se haga en lengua Castellana generalmente, donde quiera que no se practique, cuidando de su cumplimiento las Audiencias y Justicias respectivas, recomendándose también por el mi Consejo a los Diocesanos, Universidades y Superiores Regulares para su exaccta observancia y diligencia en extender el idioma general de la Nación para su mayor armonía y enlace recíproco."

Context: Real Cédula 1968

1769 – 10/12/1769

Bartolomé de Sarmentero

Frare franciscà, era catedràtic de Valladolid i qualificador del Sant Ofici, quan fou nomenat bisbe de Vic (1752)

"Amonestamos a todos los Predicadores (atendido el mandato de Nuestro Rey que Dios guarde -Carlos III-) procuren que se extienda la lengua castellana, predicando en ella, a lo menos, los sermones Panegíricos"

Context: Decreto del obispo forastero de Vic, Bartolomé de Sarmentero, fechado el 10 de diciembre de 1769.

1773

Juan Díaz de la Guerra

Eclesiástico español, obispo de Mallorca y de Sigüenza.

"Mandamos á todos los Maestros de primeras letras, latinidad, y Rethorica que la enseñanza de estas, y de la Doctrina Christiana, se haga en lengua Castellana á tenor de lo mandado por su Magestad en su Real Célula de 23 de junio de 1768. (...) Asi mismo mandamos á los Rectores, y sus Vicarios que actúen las partidas de bautismo, Confirmación, las de muertos y Casados, en lengua Castellana, bajo la pena de que no se les pasarán en la Visita, sus libros escritos en otra lengua, y bajo la de hacerlos traducir á su cuenta. "

Context: Va intentar esborrar del calendari les festes dedicades al creador de la literatura catalana RAMON LLULL. El obispo Díaz, fiel seguidor de las disposiciones de Roma y de las doctrinas tomistas, se negó desde su llegada a permitir el culto luliano, ganándose la animadversión del ayuntamiento, del capitán general Antonio de Alós y de Rius, de la Universidad Luliana, de su propio cabildo y de gran parte de los feligreses, contando sólo con el apoyo de los dominicos. Cinco años después de su llegada, la situación había llegado a ser tan insostenible que tras ser llamado a Madrid para dar explicaciones, fue trasladado a la diócesis de Sigüenza.

1773

Pedro Pablo Abarca de Bolea y Ximénez de Urrea

Pedident del Cosejo de Castilla i Conde de Aranda

"Entendiéndose la impresión solamente en Castellano y Latín, pero no en Cathalán [Denegación de la autoritzación para editar libros de catecismo en catalán.]"

Context: Esta expresión aparece en documentos del Consejo de Castilla y cartas a la Universidad de Cervera, especialmente alrededor de la segunda mitad del siglo XVIII (c. 1773). El president del Consejo de Castilla denega el permís per editar llibres de catecisme i d’altres matèries en català així: «Entendiéndose la impresión solamente en Castellano y Latín, pero no en Cathalán», amb l’argument que la llengua catalana havia deixat de ser de «común enseñanza» per la reial cèdula de 1768.

1801 – 11/03/1801

Carlos IV de Borbón

Rei d'Espanya

"En ningún teatro de España se podrán representar, cantar ni baylar piezas que no sean en idioma castellano"

Context: "Instrucciones para el arreglo de teatros y compañías cómicas fuera de la corte"

1802

Jaime Villanueva Astengo

Historiador español de la Ilustración, Ordre dels Dominicos

"¿Por qué se ha de continuar la enseñanza del catecismo y oraciones en el vulgar catalán a los niños en la escuela? ¿No es esto cerrar la puerta al tesoro que esconde la lengua castellana?"

Context: Cura valenciano i escritor

1828 – 16/04/1828

Dionisio Castaño y Bermudez

Por la Gracia de Dios y de la Santa sede Apostolica Obispo de Gerona

"Siendo las partidas de Bautismo, de Matrimonio y de defunción unos documentos fehacientes en todos los Tribunales del Reino, se hace preciso que en lo sucesivo se extiendan en idioma castellano, que es el idioma del Gobierno."

Context: Orden del obispo español de Girona Dionisio Castaño y Bermúdez fechada el día 16 d'abril de 1828. Segons Marquès (2009): Breu biografia a DHEE, I, 472. Pel currículum anterior a la mitra, bàsicament de rector d’una parròquia a Madrid, España Sagrada, 44, 219. Afavorí la repressió dels liberals, duta a terme pel govern de la monarquia.

1837

Junta Suprema de Gobierno Político de Baleares

"Cada maestro o maestra tendrá una sortija de metal, que el lunes entregará a uno de sus discípulos, advirtiendo a los demás (...) que ninguno hable palabra que no sea en castellano, so pena de que oyéndola aquel que tiene la sortija se la entregará en el momento (...) y así sucesivamente (...) hasta la tarde del sábado, en que a la hora señalada aquel en cuyo poder se encuentre el anillo sufra la pena (...) que se irá aumentando así como se irá ampliando el local de la prohibición."

1838

María Cristina de Borbón-Dos Sicilias

Regente del Reino de España entre 1833 y 1840, durante la mayor parte de la minoría de edad de su hija Isabel II.

"Real Cédula prohibiendo el uso del catalán en los cementerios. Cien años más tarde, y en plena Guerra Civil española (1938), las tropas del ejército franquista que ocupó Lleida fusilaron todas las lápidas del cementerio rotuladas en catalán."

Context: Fue enviada al exilio en dos ocasiones. En 1840, su postura sobre la Milicia Nacional y los Ayuntamientos dio lugar a una revuelta generalizada. Tras siete años de regencia, la Reina Gobernadora se instaló en Francia, regresando en 1844 con el inicio del reinado de su hija Isabel II. Tras diez años en España, en julio de 1854 fue nuevamente expulsada a consecuencia de la revolución española residiendo en Francia hasta su muerte en 1878.