Els sentiments dels espanyols cap a Catalunya han estat, al llarg de la història, ambivalents i sovint extrems. Molts ciutadans han sentit respecte i admiració cap a una nació que, tot i haver estat sotmesa militarment, era capaç de sobreposar-se a cada derrota i situar-se a l’avantguarda econòmica i social, no només dels pobles peninsulars, sinó de les nacions europees.
Tanmateix, és trist admetre que la majoria dels ciutadans espanyols, probablement influïts per les seves elits polítiques i intel·lectuals, han experimentat una profunda i visceral catalanofòbia.
En aquest context, pensadors com François-Marie Arouet (Voltaire), filòsof francès del segle XVIII i símbol de l’Enciclopedisme, defensaven la llibertat de pensament, la tolerància i la justícia com a instruments per superar la ignorància i els dogmes. Voltaire escrivia:
“Catalunya, en fi, pot prescindir de l’Univers sencer, però els seus veïns no en poden prescindir.”
Aquestes paraules mostren el reconeixement del valor i la singularitat de Catalunya. Les frases que segueixen en aquesta secció, extretes de documents històrics i declaracions contemporànies (fins i tot de 2014, com les de JM Sánchez Fornet, R. Luís Valcárcel o J.M. García Margallo), permeten seguir l’evolució de la percepció de Catalunya, la seva llengua, la seva identitat i la seva influència, tant dins del territori peninsular com en un context més ampli.
Aquest recull és, doncs, no només un registre documental, sinó una finestra per comprendre com la història, la política i les opinions públiques han modelat la relació entre Catalunya i els seus veïns, i com aquestes idees continuen generant debat fins als nostres dies.
El recull de frases va des de 1560 i arriba fins l'any 2014
Vaig començar a recollir frases l'any 2005 (any del actual Estatut de Catalunya), i abans de crear aquesta web. Amb l'ambient creat des de l'1 d'octubre de 2017 no paga la pena seguir incorporant més desqualificacions, per grolleres i constants i per aquesta raó no s'han incorporat més frases des de aquest moment.
Tot i així , podeu consultar la discriminació lingüística als informes que cada any fa la Plataforma per la Llengua - Estudis i publicacions, clicant:
Els informes que continuan fan referència exclusivament a discriminació lingüística documentada anualment. No inclouen declaracions o expressions ofensives recollides en altres apartats del portal.
1939 – 04/02/1939
Víctor Ruiz Albéniz
Periodista español. Descrito en su época como el cronista oficial del Régimen de Franco.
"Yo lo llevaba fijo en mi mente el día 26 cuando con las tropas de Juan Bautista me metía en el Tibidabo, en Pedralbes. No quería hacerme ilusiones. Están vencidos y soportarán, porque son gente despierta, su derrota y nuestro triunfo; pero...¿convencidos?...ah! eso ya es más difícil . Quizás imposible. Barcelona seguirá siendo el garbanzo negro de la olla nacional. Por lo menos durante un par de generaciones. Al enjuiciar así el problema catalán del presente y el porvenir, no era ciertamente de los más pesimistas. Yo he oído a más de una persona de claro juicio y temple sereno propugnar la conveniencia de un castigo bíblico (Sodoma, Gomorra) para purificar la ciudad roja, la sede del anarquismo y separatismo , y como único remedio para extirpar esos dos cánceres, señalar el termocauterio destructor implacable"
Context: Avi d'Alberto Ruiz-Gallardón, ex-alcalde de Madrid i Ministre de Justícia pel Partit Popular.
1940
Wenceslao González Oliveros
Governador Civil de Barcelona i President del Tribunal Nacional de Responsabilidades Políticas, creado en febrero de 1939 para perseguir a los que «se opusieron al Movimiento Nacional»
"¡Perros catalanes! ¡No sois dignos del sol que os alumbra! ---> Molts autors, com Lluís Cànovas Martí, la situen en un discurs o intervenció pública a Barcelona l'any 1940, durant el seu mandat com a governador civil. Altres referències apunten al Coronel Aymat, governador militar de Tarragona, "
Context: Molts autors, com Lluís Cànovas Martí, la situen en un discurs o intervenció pública a Barcelona l'any 1940, durant el seu mandat com a governador civil. Altres referències apunten al Coronel Aymat, governador militar de Tarragona, També s'ha documentat que el canonge José Artero podria haver-la dit durant una missa a la Catedral de Salamanca el 1939,
Documentació existent:
La frase és àmpliament citada en obres sobre la repressió franquista i el nacionalisme espanyol. Tot i que no hi ha una gravació magnetofònica o una acta oficial que la reculli literalment —pràctica comuna en la censura de l'època—, apareix referenciada en:
Assajos històrics com "La pólvora y el incienso" d'Hilari Raguer.
Estudis sobre el discurs de l'odi i l'anticatalanisme compilats en bases de dades com la Wiki de VilaWeb.
1940
Wenceslao González Oliveros
Governador Civil de Barcelona i President del Tribunal Nacional de Responsabilidades Políticas, creado en febrero de 1939 para perseguir a los que «se opusieron al Movimiento Nacional»
"A partir del 1º de agosto próximo, todos los funcionarios de las corporaciones municipales y provinciales de esta provincia (Barcelona) cualesquiera que sea su categoría, que en el acto de servicio, dentro o fuera de los edificios oficiales, se expresen en otro idioma que no sea el oficial del Estado, quedarán 'ipso facto' destituidos, sin ulterior recurso "
Context: Circular del Gobernador Civil y Jefe Provincial de Barcelona, Wenceslao González Oliveros, a los alcaldes de Barcelona
1952 – 06/07/1952
Vicente Aleixandre y Merlo
fue un poeta español de la llamada generación del 27. Premio Nobel de Literatura en 1977.[
"Los catalanes no se contentarán con publicar sus libros en catalán, lo que es enteramente justo, sino que en una nueva etapa, cuando llegue, si es que llega, la democracia, querrán que toda la enseñanza en Cataluña se dé en catalán, y el castellano quede completamente desplazado, y se estudie solo como un idioma más, como el francés. A esa desmembración lingüística me opondré siempre, como se opusieron Unamuno y Ortega en el Parlamento de la República"
Context: 6 de julio de 1952, en el Congreso de Poesia de Segovia.
