FRANQUÍCIA SÍ, però... amb compte 

Encara avui, la major part d'articles periodístics, igual que molts llibres i opinions de “experts” que arriben a les nostres mans, parlen de la franquícia i de la seva bondat com a mitjà per créixer ràpidament, expandir-se usant – sobretot - diners aliè, de la meravella que suposa disposar d'una xarxa de comercialització extensa i que ven només els nostres productes, exclusiva i controlada per nosaltres, de l'avantatge de veure's alliberat de l'esclavatge de les xarxes de distribució, de la sorpresa de cadenes sorgides gairebé del no-res i que han arribat al cel. 

La imatge externa de la franquícia presa superficialment, permet somiar i imaginar amb imperis comercials i paradisos que a la pràctica, no existeixen; només cal parlar, en confiança, amb els que de veritat estan (o hem estat) al capdavant de xarxes significades de franquícia o intentar cercar capital per crear-la (cosa, gairebé, impossible) i podrem contemplar una altra realitat: La franquícia com a fórmula d'alt risc, capaç de posar en perill fins a l'empresa més sanejada si no es fan les coses de manera molt concreta. 

LA VERITAT DE LA FRANQUÍCIA 

La franquícia és una fórmula magnífica perquè una empresa creixi, però sabent que té riscos elevats que no tots els negocis poden evitar. Molts excel·lents negocis han tingut problemes en franquiciar i alguns han desaparegut arrossegats pels seus mateixos franquiciats. 

És veritat que – gairebé – tots els bons negocis són franquiciables però deuen adaptar-se jo a complir uns certs requisits molt clars. 

QUÈ ES POT FRANQUICIAR? 

Pràcticament tot: Un bon negoci que tingui un producte, gamma o sistema exclusiu i, sobretot, gestionable amb èxit per la immensa majoria de les persones, potencialment és franquiciable. 

Hi ha franquícies de tot, des de botigues de roba fins a comerços especialitzats a qualsevol segment, des d'agències de viatge fins a gimnasos, des d'acadèmies fins tallers de reparació, des de serveis de correu i paqueteria fins a neteja. Gairebé tot… però no tots tenen èxit, ni tots són el que semblen, cal tenir a compte: 

- La creació i la gestió d'una xarxa de franquícia no té res a veure amb la gestió de un negoci propi, tenir un bon negoci i conèixer-lo a fons no és – en absolut – cap garantia dèxit. 

- Un sistema de franquícies és inviable a països on no hi ha cap seguretat jurídica per al franquiciador (on el franquiciat pot incomplir tant com vulgui i la competència pot copiar-te com li doni la gana) i és un negoci difícil a països (com Espanya) on la “velocitat” de la justícia no permet que el franquiciador pugui exercir els drets amb rapidesa i seguretat. 

- Cal saber que els franquiciats sempre seran dues coses alhora: D'una banda aliats potencials, compartiran un mateix interès perquè la marca creixi i poden ajudar… però, de l'altra, són potencials i poderosos enemics: aviat començaran a pensar que sense pagar el franquiciador guanyarien molt més i això pot derivar en una contínua batalla en què tots solen acabar perdent. 

- La franquícia, en qualsevol cas, és un sistema de negoci que pot permetre guanyar molts diners si estan ben plantejats i executats però que sempre seran incòmodes, amb conflictes i tensions permanents, tant si les coses van bé com si van malament. 

… encara que, és clar, tot té l'excepció que compleix la regla… però són molt  comptades i improbables excepcions. 

LA CLAU: EL DESENGANY DEL FRANQUICIAT 

El punt clau per comprendre per què la franquícia sempre té conflictes i dificultats internes és comprendre el franquiciat mitjà, comprendre'n el desengany. Gairebé tots els franquiciats arriben a la franquícia amb una sèrie d'idees preconcebudes que són clarament falses: 

1a. Em convertiré en empresari… seré lliure. (lliure per fer el que em rota, lliure per decidir i manar). 

Aquesta idea és falsa perquè a totes les xarxes que realment funcionen el franquiciat NO és lliure per fer i desfer, es veu obligat a fer les coses que decideix el franquiciador i tal com les diu (i no pot ser altrament). Al final gairebé només és lliure per decidir com es gasta els beneficis però això tan important no és el que esperava, no és el que s'havia imaginat… i aquí comença el desencís. 

2a Em convertiré en empresari… guanyaré diners. 

Aquesta idea és, en part, falsa perquè encara que, efectivament, pugui guanyar diners, ràpidament s'adona que el franquiciador s'emporta bona part d'aquests diners que tant li ha costat guanyar (i no pot ser altrament). Si els diners que li queden, al final, no és gaire, ràpidament el franquiciador es converteix en culpable i tot el seu problema es redueix a aconseguir no pagar tant el franquiciador... per qualsevol mitjà. Té una clara sensació de ser un esclau del franquiciador i aquí comencen els problemes seriosos. 

3a. Amb una franquícia correré molts menys riscos. 

Aquesta idea és falsa perquè encara que, efectivament, si un s'afilia a una marca de reconegut prestigi té molt de guanyat, això no és en absolut cap garantia de èxit. Es parla de % de fracàs en franquícia una mica inferiors a la mitjana… però segueixen sent molt alts i no pot ser d'una altra forma, així és el món comercial i de la empresa. 

Totes les xarxes, fins i tot les més famoses, rendibles i conegudes tenen un % de unitats de negoci que no funcionen (cosa que no se sol dir) i gairebé mai és inferior al 10/15%. Les possibilitats de fracàs, per tant, no són ni de bon tros remotes… i quan passa (que passa) els problemes es multipliquen. 

4a Si les coses surten malament… el franquiciador em comprarà. 

Aquesta idea és falsa i ha de ser falsa perquè és absurd pensar que es pot muntar un negoci basant-se en ser una assegurança de vida per al franquiciat, és inviable i és impossible… però ho pensen tots! Encara que, diguem-ho, aquesta era una pràctica habitual (a Espanya) de les grans empreses franquiciadores per estalviar-se anys de jutjat i conflictes interns… però els grans franquiciadors són una minoria. La gran majoria de franquiciadors no poden assumir en cap cas una política així… i aleshores comencen els problemes més dramàtics. Hi ha una frase típica del franquiciat que vol sortir, és: “Si no vols sortir a la premsa com un estafador…” o “si no vols que et munti un embolic entre els franquiciats…” I conec casos on, efectivament, han sortit a la premsa (o a Internet) com a estafadors persones perfectament honestes… 

Conclusió: No és or tot el que llueix… però hi ha possibilitats 

La franquícia tant per al franquiciat com per al franquiciador pot ser una esplèndida oportunitat però cal ser assenyats, no creure en “cants de sirena” i entrar sabent que hi ha riscos importants. 

El franquiciat hauria d'entrar sabent que no serà “lliure”, que no guanyarà tots els diners que podria perquè haurà de compartir sempre els seus beneficis amb el franquiciador, que no té cap seguretat que les coses vagin bé i que si van malament ha d'assumir la seva responsabilitat… i malgrat tot, si escull bé, farà un gran negoci i correrà molts menys riscos. Si escolliu bé el vostre soci (franquiciador) podeu fer un gran negoci. 

Pel que fa a qui vulgui ser franquiciador la recomanació que cal fer és: el primer que has de fer és parlar amb algú que tingui experiència real a la creació, direcció i gestió de franquícies… però selecciona-ho amb compte. Fuig de consultors sense experiència veritable i, no et refiïs molt d'aquells que, amb una mà assessoren franquiciadors i amb l'altra franquiciats. No es pot estar a els dos costats alhora! No es pot assessorar si hi ha interessos compromesos.