Descobreix anècdotes, històries fascinants, curiositats sorprenents, anàlisis de política i
economia.
Segueix-me a les xarxes:
Base de dades de frases sobre catalanofòbia. És trist admetre que la majoria dels ciutadans espanyols, probablement influïts per les seves elits polítiques i intel·lectuals, han experimentat una profunda i visceral catalanofòbia.
Saber-ne més
Una radiografia a fons, l'anàlisi d'un fil conductor que ens porta des dels despatxos de la UNESCO fins a la realitat més punyent dels carrers de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, passant per les clavegueres de la manipulació històrica i els miralls geopolítics d'Europa.
Saber-ne més
Culpar el ciutadà del carrer de ser un "fatxa pobre" quan l'únic que fa és buscar respostes a la seva precarietat és el triomf més gran de l'extrema dreta i el principal fracàs de l'esquerra. La gent no es torna reaccionària per gust, sinó per desemparament. L'obligació d'una anàlisi rigorosa no és jutjar el que la gent sent, sinó explicar per què ho sent i quin mecanisme n'està traient benefici.
Saber-ne més
Alberto Garzón entra de ple en un dels debats més vells i desgastats de l'esquerra estatal: el de la "disputa dels símbols nacionals" i la idea de construir un "patriotisme d'esquerres". El seu argument és que l'esquerra no ha de regalar el concepte d'"Espanya" ni els seus símbols a la dreta. Intenta defensar que existeix una "altra Espanya" (republicana, popular i cultural) i que cal reapropiar-se d'aquesta identitat.
Saber-ne més
Hi ha una imatge que es repeteix cada cop que es parla de desequilibri territorial a Espanya: la de la perifèria queixant-se, la del català, basc, l’andalús o el gallec que “sempre estan protestant”. I al centre, Madrid, com un far de dinamisme, emprenedoria i llibertat.
Saber-ne més
Hi ha països que fabriquen coses. I n’hi ha que les serveixen en safata. No és una metàfora gastronòmica, sinó econòmica. És la diferència entre una economia productiva, que crea valor, coneixement i salaris alts, i una economia extractiva, que viu de recursos naturals, rendes o fluxos externs que deixa passar sense transformar-los.
Saber-ne més
Des del 1995 el salari mitjà a Espanya només ha pujat un 5%, mentre que la mitjana de l'OCDE ho ha fet un 31%. El PIB per càpita ha crescut un 46% en el mateix període. Per què aquest desacoblament?
Saber-ne més
El debat actual sobre el corredor mediterrani, la logística, la reindustrialització o la dependència del turisme no és, doncs, nou. És la continuació d’un dilema històric: apostar per una economia productiva o consolidar un model basat en rendes i serveis de baix valor afegit.
Saber-ne més
un relat tardà, desigual i sorprenentment vigent “La història de la Revolució Industrial a Espanya (i de la prèvia Revolució Agrària) és la història d’un país que va arribar tard a tot i, sovint, amb les sabates mullades”. Què passa amb un país que té riquesa, oportunitats i moments decisius… però no els aprofita? És un país desafortunat? Despistat? O potser atrapat en una manera de fer que confon privilegi amb progrés?
Saber-ne més
A Egipte van tenir Tutankhamon. Aquí tenim Gürtel i Kitchen. No van ser pas faraons, sinó trames de corrupció organitzada i espionatge interior. Però la maledicció va arribar igual: testimonis que es moren abans de declarar, policies que sabien massa, un fals capellà que assalta la casa de Bárcenas, i una estadística funerària que supera qualsevol expedient judicial obert.
Saber-ne més
frases no són només opinions, sinó que sovint són exemples de errors argumentals que simplifiquen realitats complexes i alimenten malentesos. Quan combinem emocions fortes amb fal·làcies lògiques, el debat es degrada i es redueix la nostra capacitat de comprendre i actuar.
Saber-ne més
"Si els pobres voten a l'esquerra, per què l'esquerra voldria acabar amb la pobresa?" vist a "X" La pregunta plantejada és un exemple de reduccionisme intel·lectual, on es simplifica un tema complex a una relació causal absurda. Aquest tipus de discurs busca desacreditar les polítiques progressistes i perpetuar la desigualtat.
Saber-ne més
La democràcia no és una proposta. No és una ideologia. No és una cosa que puguis agafar o deixar depenent de si guanyen “els teus” o “els altres”. La democràcia és el lloc on tot això passa. És el terreny de joc. El pal de paller. El terra sota els peus, encara que de vegades rellisqui.
Saber-ne més
Quan el desastre truca a la porta —ja sigui un accident ferroviari, una crisi sanitària o una catàstrofe ecològica— el relat institucional sovint busca un culpable amb cara i ulls. Així neix “el maquinista”: una figura recurrent, simbòlica, que concentra la responsabilitat individual mentre el sistema que l’envolta queda al marge.
Saber-ne més
El Congrés de Diputats no és un parlament. És un estadi de segona divisió un dia de derbi entre veïns que s'odien des de l’any 1982. El micròfon no és una eina de debat. És un porro de plàstic per clavar-li a l’altre. Ja no es discuteix sobre pressupostos, lleis o polítiques socials.Es crida, es riu a la cara, es treu el mocador com si fossin a la graderia del fons sur.
Saber-ne més
—Durant una sessió de control al Congrés (desembre 2025), el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va atacar Pedro Sánchez amb una frase que va sacsejar el debat polític: “La lliçó de feminisme li la van explicar als prostíbuls.”
Saber-ne més
Robespierre va morir d’un mal de coll: la guillotina li va tallar la veu, però també el deliri de puresa que ell mateix havia alimentat. Avui, el Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Suprem semblen patir un mal similar —no físic, sinó institucional— que ofega la separació de poders i converteix la justícia en un camp de batalla ideològic.
Saber-ne més
Un relat arrelat als entorns de poder del estat. La corrupció és difícil d’eliminar del tot, però es pot reduir amb un marc sòlid basat en transparència, control independent, protecció dels alertadors i ús d’eines tecnològiques per detectar patrons sospitosos abans que esclatin els casos.
Saber-ne més
Tesi: Tots aquests problemes (salaris congelats, ferrocarril radial, industrialització fallida) tenen un denominador comú: un model territorial centralista i mal finançat, ancorat en el Títol VIII de la Constitució. Pregunta que obre l’article: “Què passaria si adaptéssim el nostre model territorial al federalisme competitiu alemany?”
Saber-ne més